Divendres, després d'explicar un conte a una visita escolar de P5, tots els nens es van aixecar i em van fer un "lalala". I què és això? Doncs una petita coreografia que feien amb els braços mentre cantaven "lalala". Molt emotiu. Vaig haver de dissimular perquè no em caigués la llagrimeta. Una, que va de dura però és més nyonya...
Que per què aquest títol? Doncs no sé, perquè sempre he pensat que en aquesta vida, que són 2 dies, no val la pena arrepentir-se. Que la caguem? Segur, tots. Que prenem una decissió mal presa? Doncs en aquell moment era la que ens semblava més adient... I ja està! Bé, i també perquè era el títol d'un fotolog que vaig tenir fa temps, quan aquestes coses començaven...
Per anar practicant amb això, us deixo una foto que vaig fer jo mateixa aquest estiu.Si, si, allà estava jo!Ara la tinc al menjador de casa, per recordar-ho cada dia en arribar a casa cansada de treballar...
Bé, ja estem ficats en el món dels blocs. Suposo que poc a poc anirem aprenent i ens anirem viciant amb aquest tema. De moment, siguem tots benvinguts!